INTER-VAL

La biomecànica és la ciència que estudia el comportament mecànic del cos humà i la seua relació amb els entorns i productes amb què interactua per a adaptar-los a l’ús i a l’usuari a qui van destinats per a poder garantir la seua seguretat, recuperar la salut, millorar l’autonomia i incrementar el benestar i el rendiment de les persones durant l’exercici de les seues activitats. Per tant, la biomecànica centrada en la recuperació de la salut només constituïx un dels seus àmbits d’aplicació, el sanitari.
Les malalties degeneratives i les causades per lesions traumàtiques constituïxen un dels problemes sanitaris més greus, ja que afecten un important sector de població, en particular d’edats avançades, i provoquen un efecte devastador en el seu benestar i qualitat de vida.
La utilització d’implants que substituïxen l’estructura tissular danyada és un dels camps clàssics de la biomecànica. Les substitucions d’articulacions com el genoll o el maluc per pròtesis construïdes amb distints materials, com els aliatges de titani (Ti6Al4V), CrCoMo, acer inoxidable, polietilens d’ultra alt pes molecular (UHMWPE) o materials ceràmics, són alguns exemples de la seua aplicació.
En l’actualitat, l’evolució dels implants quirúrgics requerix un canvi de visió basat en l’ús combinat d’una nova generació de biomaterials, l’aplicació de teràpies cel·lulars i gèniques i els coneixements de la biomecànica.
L’enginyeria tissular ha sorgit precisament com un nou camp a mitjan camí entre l’enginyeria i la biologia, ja que utilitza cèl·lules, nous materials de suport, ADN, proteïnes i fragments proteics, o molècules inductives per a reparar o substituir els diferents teixits o òrgans lesionats.
Els experts en esta àrea s’enfronten a un gran repte quan necessiten reparar o substituir teixits que exercixen una funció de càrrega. Per tal d’afrontar este repte, en 1998 el Comité Nacional sobre Biomecànica dels Estats Units va adoptar un nou paradigma anomenat Enginyeria Tissular Funcional.
Tal com succeïx amb els teixits que formen part dels sistemes musculoesquelètic, cardiovascular i dental, les estructures complexes que es desenrotllen per a reemplaçar estos teixits han de ser capaces de complir els mateixos requisits i aconseguir el restabliment de la seua funció metabòlica i estructural. Els principals objectius de l’Enginyeria Tissular Funcional són:

• Conéixer les respostes in vitro i in vivo del teixit original davant d’un ampli rang d’activitats (historial tensodeformacional, factors de seguretat, relacions estructurofuncionals, processos de regulació cel·lular).
• Analitzar els requeriments funcionals i els paràmetres de disseny (selecció de tipus d’assaig per a cada tipus de teixit, models computacionals de simulació; optimització in vitro de les característiques tensodeformacionals, biològiques, químiques i morfològiques dels nous materials; comprovació in vivo dels patrons mecànics dels nous teixits).
• Propietats intrínseques de les matrius, factors biofísics que actuen sobre les cèl·lules, estructures de suport i bioreactors (transportadors, estimuladors de la regeneració tissular, efectes mecànic, químic i biològic sobre l’activitat funcional tant en bioreactors com en condicions in vivo).
• Confirmació del nivell de reparació tissular (procediments d’implants no invasius, grandària de l’implant, efecte del bagatge genètic sobre les respostes adaptatives).
• Avaluació clínica (nova reglamentació i normes clíniques, pautes de rehabilitació).

Este és un dels camps més prometedors en l’àmbit sanitari en què l’aplicació de la biomecànica resulta fonamental.