Encara que en castellà existix una paraula equivalent (consejería, que segons el Diccionari de la RAE significa ‘Departamento del gobierno de una comunidad autónoma’), en l’ús administratiu i periodístic del castellà a la nostra comunitat autònoma s’hi ha introduït la paraula consellería, amb el plural consellerías, per a designar els departaments corresponents de l’Administració autonòmica valenciana, de manera que s’ha produït una especialització semàntica entre consejería, que designa, en general, un departament de govern de qualsevol de les comunitats autònomes, i consellería, que designa un departament específic de govern de la Comunitat Valenciana.
En castellà cal considerar consellería/consellerías com un préstec del valencià, fenomen habitual en el contacte entre llengües per a designar una realitat específica d’un lloc o àmbit determinat.
Ara bé, l’Ortografía de la lengua española, publicada per la RAE en 2010, distingix entre “extranjerismos crudos”, és a dir, paraules procedents d’una altra llengua que presenten característiques morfològiques, fonètiques o gràfiques alienes al castellà (heldentenor, apartheid, software...), i “extranjerismos adaptados”, és a dir, paraules que “han experimentado ciertas variaciones formales con el fin de adecuarse al sistema fonológico, ortográfico y morfológico propio de nuestra lengua” (op. cit., p. 602) (com, en castellà, ambigú, cruasán, champán), i prescriu que els primers s’han de marcar gràficament preferentment en cursiva (p. 601 i 604), mentres que els segons no es marquen de cap manera i s’escriuen com a paraules normals (p. 104). Esta distinció és idèntica a la que es fa en valencià entre paraules no adaptades procedents d’una altra llengua (com lied, plural lieder, reggae, hooligan...) i paraules adaptades (com pàrquing, estàndard...).
El caràcter de paraula adaptada, en castellà, de consellería és obvi, ja que no conté cap grafia ni fonema estrany al castellà, i es manifesta per l’existència d’un plural (las consellerías) completament concorde amb la morfologia castellana.
Segons la mateixa Ortografía de la RAE, en la grafia de les paraules adaptades “[...] se aplican las reglas de acentuación gráfica propias de nuestro idioma” (p. 603). En el cas de consellería/consellerías (pronunciades con-se-lle-ri-a / con-selle-ri-as) cal aplicar, doncs, la regla que prescriu marcar amb un accent gràfic o titla la vocal tancada (en este cas, i) seguida per una vocal oberta (la a) (p. 238) quan estes es pronuncien en síl·labes separades (hiat), com en alegría, serías, actúen...).
Per tant, seguint les normes ortogràfiques prescrites per la RAE, cal marcar amb accent gràfic, en castellà, la i de consellería/consellerías tant quan formen part del nom propi d’una conselleria determinada (amb majúscules), com quan s’usa com a nom comú (amb minúscules) o en plural (amb minúscules):
La Consellería de Educación, Cultura y Deporte
Esta consellería ha convocado subvenciones...
La consellería competente en materia de educación...
Las consellerías de Sanidad y de Hacienda y Administración Pública...