PREADOLESCÈNCIA
A partir dels 9 anys aproximadament el xiquet dóna senyals que està deixant de ser-ho. Comença a tindre idees pròpies respecte a la forma de vestir i d'endreçar-se. Els seus amics solen ser del mateix sexe i manté un equilibri adequat respecte a si mateix i a la seua família.

PUBERTAT
Als 11-12 anys comença un canvi físic notable, però este desenvolupament es du a terme de forma desigual: les mans i els peus es desenvolupen abans que els braços i les cames i estos abans que el tronc.
Tot això, ocasiona que el xic se senta angoixat en alguns moments, per la qual cosa és recomanable que els pares informem els nostres fills sobre estos canvis ineludibles.

Durant esta etapa, el xic es mostra més irritable amb els pares i germans. És habitual que critique les normes ja imposades amb anterioritat pretenent modificar-les. Comença a donar signes d'autonomia volent separar-se dels seus pares, encara que el distanciament és més psicològic que físic. És freqüent que es tanque en la seua habitació durant hores, per exemple.
Totes estes actituds servixen perquè el xic descobrisca la seua identitat, en quins aspectes de la vida pot destacar, i forme les bases per a la seua vida d'adult.

Encara que defuig qualsevol signe que denote la seua etapa de xiquet, a vegades no pot evitar comportar-se com este. D'una banda desitja tindre uns pares que el protegisquen, però d'altra banda, necessita allunyar-se d'ells. El seu interés se centra a agradar al seu grup d'iguals, fonamentalment.

ADOLESCÈNCIA MITJANA
A partir dels 13 anys, l'adolescent entra en un període d'introspecció i d'interacció amb persones de la seua edat; en canvi s'aïlla dels adults que fins ara influïen en la seua vida: pare, mare, iaios, professors…i es fa crític amb ells. És habitual que veja fallades en si mateix que l'angoixen, per la qual cosa és recomanable que els pares normalitzem esta percepció de si mateix reconeixent que nosaltres també les tenim.
L'adolescent té sentiments particulars en esta etapa sobre les noves formes que el seu cos va adquirint. Comença a cobrar força l'estímul sexual. És freqüent que aparega en esta etapa la figura de l'amic íntim. Sol ser del mateix sexe, la qual cosa permet reforçar la identitat sexual del xic.
L'èxit amb els estudis, amb els amic i amb si mateix és fonamental.
Com no té experiència en gran part d'àmbits, qualsevol esdeveniment que considera important adquirix tints dramàtics si es demora la seua aparició (no portar roba de moda, ser l'últim a afaitar-se, ser l'última de la classe a tindre la menstruació…).

ADOLESCÈNCIA TARDANA
És l'inici de la fi d'esta etapa. L'edat dels 15 anys és un període crític, perquè el jove ha de definir-se amb una personalitat única i privada. És el moment en què comença l'aprenentatge de la relació de parella.

A esta edat apareix la figura de la parella “fixa”. Apareixen els primers problemes amb els amic/gus a causa d'este tema, perquè si s'ix amb algú de la mateixa edat cap als 15-16 anys durant un temps prolongat, el xic adolescent s'allunya d'altres amics, la qual cosa impedix adquirir la necessària maduresa en la relació amb un grup i també precipita el declivi de la relació.


POSTADOLESCÈNCIA
Esta etapa comprén des dels 18 fins als 22 anys aproximadament. És un període de trànsit en què el jove comença a experimentar coses que només succeïxen en l'edat adulta, votar, conduir…
Este període es definix principalment per dos característiques:
S'accedix a la independència econòmica i social.
Es consoliden les relacions de parella.