Detall notícia

Cultura sol·licita al Govern que declare BIC sis poblats fortificats del territori valencià

23/05/2017

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha sol·licitat al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport que inscriga en el Registre General de Béns d'Interés Cultural sis poblats fortificats.

La petició fa referència al poblat murallat de 'Castellar de Ragudo', a Pina de Montalgrao; al poblat ibèric d'El Castellar', a Casinos; al poblat ibèric murallat 'El Puig d'Alcoi', a Alcoi; al poblat prehistòric murallat 'El Mortorum', a Cabanes; al poblat protohistòric murallat 'La Lloma Comuna', a Castellfort; i al poblat ibèric murallat 'La Celadilla', a Ademuz.
La Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985 estableix que és el Ministeri de Cultura qui ha de declarar com BIC tots els elements defensius com a castells i poblats fortificats.

El Castellar de Ragudo és un poblat ibèric murallat amb categoria de monument a Pina de Montalgrao. L'enclavament, la localització del jaciment i la seua configuració mostren un caràcter defensiu vinculat quasi amb tota seguretat a la vigilància i control del pas natural de la vall del riu Hurón, port del Ragudo, que comunica la vall del riu Palància amb els erms de Barracas (Castelló). De planta rectangular, presenta un llenç de muralla molt ben conservat que el circumda per tres dels seus quatre costats, mentre que en el restant, un escarpat faralló rocós fa de tancament i de punt des del qual atalaia el camí que s'estén als seus peus, que no és un altre que la via romana que unia 'Saguntum' amb 'Caesaraugusta'.

Presenta fortes muralles que arriben a superar els dos metres d'altura. La muralla està construïda amb aparell de carreuons molt ben travats amb morter, on aquesta és visible, i en un dels seus costats s'adossa una gran torre quadrangular, possiblement escalonada que serveix de tancament a una trapa excavada en la roca que va poder constituir l'accés al monument.

A Casinos, el poblat ocupa el cim d'un turó prou abrupte i consta d'una superfície de 2.000 metres cuadrats. Es troba murallat per tres dels seus costats, i es complementa, en el seu costat sud, per un fort atalusse natural. El jaciment presenta una forma allargada de més de 120 metres de llarg amb una amplària màxima que aconseguiria els 20 metres. El jaciment arqueològic correspon a una talaia o 'oppida' xicotet, la cronologia de la qual se centra en l'Ibèric ple (s. IV-III a.C.).

Les excavacions arqueològiques a 'El Puig d'Alcoi' han descobert les restes d'un assentament ibèric dels segles VII a IV a. de C., entre els quals destaquen els murs de diversos departaments o habitacles de cases i la torrassa de defensa de l'accés a la ciutat. L'excavació de la torrassa i els posteriors treballs de restauració realitzats en el monument han posat de manifest la importància d'aquest singular element defensiu dels segles V-IV a. de C., com a mostra de l'arquitectura defensiva.

A Cabanes, 'El Mortorum' és un poblat de la prehistòria recent, situat a l'extrem sud-oest d'un tossal de cim allargat. Està rodejat per una àmplia muralla, que el defén i consta de 13 habitacions excavades en dos carrers. Junt amb aquest hi ha un gúmul funerari de l'edat del bronze. El poblat d''El Mortorum' és un important assentament indígena murallat. Les excavacions recents han permés descobrir les restes d'un poblat de l'edat del bronze a què se superposa un altre del ferro antic, amb carrers, edificis de planta rectangular; es documenten objectes metàl·lics i ceràmics de tradició indígena, o procedents del comerç amb els fenicis (plats trípodes, àmfores i urnes).

La 'Lloma Comuna' de Castellfort és un assentament que s'inicia en la primera meitat del segle VII a. de C. (ferro antic) i que posteriorment és ocupat durant l'Ibèric ple. Possiblement, l'assentament tinga una continuïtat en els dos últims segles del primer mil·lenni, durant l'Ibèric tardà. Els elements defensius que es distingeixen són dos llenços de muralles a l'est i oest, la torre sud i elements naturals, conformats pels dos penya-segats al nord i al sud.

A Ademuz, 'La Celadilla' va ser inclòs en els primers estudis de caràcter territorial sobre el poblament ibèric a la comarca amb la categoria d''oppida' fortificat, la qual cosa li atorga una posició dominant en la jerarquització dels assentaments de la zona, avalat per la seua extensió i situació, la importància de la seua ceràmiques d'importació i la extensió i posició de control visual sobre el territori físic, que el situen integrat en circuits de distribució que excedeixen l'àmbit local i regional.