Justícies de València

Justícies de València

Dates extremes: 1279-1848
Llibres: 6401
Lligalls: 338

L'origen d'esta institució es remunta a un privilegi de Jaume I de 1238, data de la conquista cristiana de València, pel qual es crea el càrrec del justícia, que atendrà en totes les causes civils i criminals de la ciutat.

En 1321 es va introduir una reforma d'importància cabdal, perquè l'acumulació de causes va obligar a una divisió total de funcions civils i criminals, amb la creació de dos justícies, civil i criminal, per a tractar cada un la seua matèria específica. Amb el temps, el justícia civil va assumir les funcions d'un registre públic de documents, faceta molt desenrotllada des del segle XVI.

La naturalesa d'estos oficials va ser sempre ambigua: ni enterament municipal ni totalment reial. Presidien el Consell Municipal però administraven justícia en nom del monarca, i el seu arxiu estava separat del municipal, encara que en la mateixa casa. Suprimit darrere dels Decrets de Nova Planta, el rei es va apropiar de l'ofici i va assimilar els seus arxius als reials.

Els arxius dels justícies són els més antics de la ciutat de València i del seu Arxiu del Regne. Quan Jaume I va instituir la cort del justícia, va ordenar a este oficial tindre un llibre en el qual es registraren tots els seus actes. La multiplicació dels assumptes i dels justícies va donar lloc a bon nombre de sèries documentals.

La nombrosa documentació generada pels distints justícies es custodiava en l'antiga Casa de la Ciutat, ja desapareguda, al costat del Palau de la Generalitat. Allí es va conservar fins que en 1586 un terrible incendi va provocar la pèrdua d'abundants llibres i documents municipals. Els arxius dels justícies van aconseguir salvar-se, encara que els fons de la cúria criminal van quedar molt minvats.

Els locals que els arxius d'estos magistrats van ocupar en la Casa de la Ciutat, al principi del segle XIX, eren foscos i humits, per la qual cosa la documentació es trobava prou deteriorada. El trasllat a la Casa Professa es va dur a terme en 1859.

Respecte a la classificació de fons, es dividixen segons els distints magistrats i es creen les subseccions següents:

1. JUSTÍCIA DE VALÈNCIA

Dates extremes: 1279-1321
Llibres: 42

La documentació arreplega des del primer testimoni escrit conservat de 1279 fins a la reforma de 1321.

2. JUSTÍCIA CIVIL

Dates extremes: 1321-1707
Llibres: 4.360
Lligalls: 338

És la subsecció més voluminosa i al seu torn inclou, entre altres, les següents sèries principals denominades:

2.1 Manaments i empares

Dates extremes: 1403-1707
Llibres: 780

En realitat es tracta d'un registre públic establit a València on s'anotaven documents diversos amb caràcter voluntari i que, avalats pel prestigi de què gaudia el justícia civil, adquirien el mateix valor jurídic d'autenticitat que els documents originals.

2.2 Reial Justícia

Dates extremes: 1707-1848
Llibres: 28

Es tracta de documents majoritàriament extrajudicials, registrats també de manera voluntària.

2.3 Reials Executòries

Dates extremes: 1707-1780
Llibres: 18

Arreplega una sèrie de documents públics alliberats pels tribunals superiors de justícia, en els quals es consigna una sentència ferma no susceptible d'apel·lació.

3. JUSTÍCIA CRIMINAL

Dates extremes: 1352-1695
Llibres: 104

És la subsecció més incompleta a causa, fonamentalment, del terrible incendi patit per la Casa de la Ciutat al final del segle XVI i del mal estat de conservació del depòsit on estava ubicat el seu arxiu. A més de grans llacunes en la documentació, falta quasi tot el segle XVII.

4. JUSTÍCIA DE TRES-CENTS SOUS

Dates extremes: 1319-1629
Llibres: 1.169

En 1307, Jaume II va crear un subjustícia per a les causes de 30 sous, quantia elevada a 50 sous en 1321 i a 300 sous per Pere IV. El càrrec de justícia de 300 sous el va exercir generalment un notari mentres que un cavaller i un ciutadà s'alternaven anualment en els càrrecs de justícia civil i justícia criminal.