Visualització de contingut web

Creación y características

L'Arxiu Històric d'Orihuela té l'origen en l'Arxiu de Protocols reunit pels dominics, que van conservar els seus protocols notarials i els incrementaren amb els que adquiriren posteriorment. A més, l'esmentat Orde dels Dominics va conservar tota la documentació relativa al funcionament del denominat aleshores Colegio de Santo Domingo i a l'administració dels seus béns, tota la documentació relacionada amb la Universitat d'Orihuela i la pròpia del seu fundador, el mecenes Fernando de Loazes, arquebisbe de València.

Durant el regnat de Carles III s'inicien els tràmits per a donar reconeixement oficial a aquest Arxiu. No obstant això, aquest fet no es produirà fins al 1954, any en què mitjançant una Ordre ministerial de 19 de juliol, i en atenció a la demanda formulada pel Patronat Artístic de la ciutat d'Orihuela, «se crea en Orihuela un Archivo histórico que recoja los Protocolos Notariales y cuantos documentos históricos de aquella comarca que se consideren de interés» (article primer de l'Ordre ministerial de 19 de juliol de 1954, BOE núm. 236, de 24 d'agost de 1954), amb la qual cosa l'Arxiu Històric d'Orihuela queda incorporat al Sistema Espanyol d'Arxius.

El 1984, i en virtut del Conveni subscrit el 24 de setembre entre el Ministeri de Cultura i la Comunitat Valenciana, es traspassa la gestió de l'Arxiu a la Comunitat. Amb data 15 de desembre de 1992 van quedar oficialment inaugurades al Palau de Pinohermoso les instal.lacions de l'actual Biblioteca Pública Fernando de Loazes i de l'Arxiu Històric d'Orihuela. L'Arxiu disposa a l'interior de l'edifici d'un depòsit per a l'emmagatzematge i la conservació dels seus fons de 148 m2, dels quals 125 m2 estan ocupats per 485 metres lineals de prestatgeries.