Sala Mesolític i Neolític - Patrimonio Cultural

Fa 10.000 anys el clima va experimentar un augment progressiu de les temperatures i de la humitat (etapa boreal). A les terres valencianes es van desplegar cultures de caçadors, les més antigues hereves del paleolític, a les quals va succeir el mesolític.

Fa uns 7.500 anys va començar un procés de canvi radical en tota la conca mediterrània entre poblacions relacionades que intercanviaven productes, tecnologia i idees. Estos esdeveniments inicien una nova etapa cultural i econòmica: el neolític.

 

Caçadors i agricultors van conviure i es van influir mútuament. Al llarg de diversos segles trobarem una diversitat cultural extraordinària: grups neolítics que es van assentar en zones òptimes per a l'agricultura i poblacions que van continuar el gènere de vida dels caçadors mesolítics. Diferències culturals que troben la seua millor expressió en els distints estils artístics: l'art llevantí, l'art esquemàtic i el macroesquemàtic.

L'art llevantí té una àmplia distribució a la Comunitat Valenciana, amb més d'un centenar de conjunts inventariats. La seua característica principal és la reproducció d'escenes en què intervenen home i animals. El detall de les representacions permet conéixer aspectes molt diversos dels autors: indumentària, armament, adorns personals i aptituds socials.

 

Durant el mesolític hi ha una major territorialitat entre els grups de caçadors. El seu millor exponent és l'aparició de les primeres necròpolis, com la del Collado a Oliva i la del mas Nou a Ares del Maestrat. Estos grups de caçadors van ser els autors de l'art llevantí, que degué originar-se en estos moments i que es va desplegar al llarg del neolític.

Les mostres més importants d'este estil es localitzen al Maestrat de Castelló, als barrancs de la Valltorta i de la Gassulla. Les seues pintures rupestres ens expliquen com van viure els últims caçadors que van ocupar este territori en aquella època.

 

L'art esquemàtic i macroesquemàtic és un art d'agricultors. La introducció de l'agricultura i la ramaderia coincidix amb l'aparició de noves formes d'expressió gràfica, documentades en la pintura rupestre i en les decoracions ceràmiques.