Clero

Clero

Dates extremes: 1245-1851
Llibres: 4.270
Caixes: 2.536
Pergamins: 3.061

A València, com la resta d'Europa, van ser innumerables les institucions religioses establides en el seu àmbit geogràfic, especialment al llarg de l'edat mitjana. En les ciutats i en el camp van ser molt nombrosos els humils convents o superbs monestirs que van ocupar un espai religiós, econòmic i cultural dins de la societat d'aquells temps.

En el moment mateix de la creació del Regne de València Jaume I el Conquistador va donar edificis i heretats al clero secular i a diversos ordes religiosos. Els successius monarques, així com nobles i rics comerciants de segles posteriors, van emular en la fundació i dotació de les dites institucions.

Al començament del segon terç del segle XIX es va produir el fenomen de la Desamortització, amb la qual cosa es va truncar la vida de la majoria de les institucions religioses i la seua documentació va ser portada a la Delegació d'Hisenda de València per a procedir a la venda dels béns dels religiosos exclaustrats. Una vegada finalitzada la dita venda, la documentació es va depositar, l'any 1904, en el llavors anomenat Arxiu General de València, perquè fóra utilitzada amb fins històrics.

No cal insistir, per evident i conegut, en la importància de l'acció i influència de l'Església sobre la societat en els segles XIII al XIX, la qual en part queda reflectida en la documentació que comentem.

La major part de la documentació que integra esta secció és de caràcter econòmic: títols de propietat dels seus immobles i finques rústiques, censals, etc. Així com els de tipus jurídic: pleits. Al contrari, a penes van arribar a l'Arxiu General els llibres que feien referència a la vida comunitària i religiosa dels monestirs: actes dels capítols, llibres de professions, tractats d'espiritualitat, història de la fundació i progressos del monestir en qüestió, vides dels frares que van destacar en ciència o virtut, ni els relacionats amb l'art: els seus claustres i esglésies, els artistes que els van construir i els pintors que els van decorar, els escultors i orfebres que van treballar en l'equipament de les seues esglésies i la resta de dependències monàstiques. Este aparent descuit té la seua explicació si es té en compte que a l'Estat li interessaven principalment les escriptures de propietat dels seus béns per a poder procedir a la seua subhasta pública, objecte principal de la Desamortització, sent molt indulgent i permissiu en els béns mobles i permetent en molts casos que els expulsats portaren amb si llibres, manuscrits, joies, relíquies i altres objectes semblants.

A més, l'investigador de documentació de tipus eclesiàstic ha de tindre en compte que relacionada amb esglésies, convents, ordes religiosos, etc., hi ha documentació repartida en totes o quasi totes les seccions de l'Arxiu del Regne de València, i que per tant li serà necessari revisar els seus fitxers, índexs i inventaris. Abunda de manera especial entre la documentació de la Cancelleria Reial, Reial Audiència, pleits i processos d'escrivanies de cambra, fons en depòsit, entre els fons denominats propietats antigues (que procedents d'Hisenda van ingressar en 1956), i en la documentació de la Batlia General, especialment en la sèrie anomenada Lletra A. (Amortització).

Es poden distingir dos grans apartats en el fons de clero: el relatiu a les ordes i congregacions religioses -masculines i femenines- i el referent al clero secular o parroquial.

Dins de les ordes religioses o clero regular es troba la documentació procedent dels grans monestirs i abadies de cistercencs, jerònims i cartoixans, junt amb la dels monestirs, més humils però molt nombrosos, de dominics, franciscans, agustins, jesuïtes, carmelites, mercedaris, trinitaris etc. En este grup s'inclouen també les ordes militars i la Inquisició.

Cal tindre present que una part dels fons procedents de la Desamortització depositada en un primer moment en la Delegació d'Hisenda, va ser enviada a la fi del segle XIX a l'Arxiu Històric Nacional (Madrid), on encara seguix depositada. Especialment abundant i interessant és la referent al Tribunal de la Inquisició de València.

A més dels llibres i lligalls en què tradicionalment està dividida materialment la secció, esta compta amb 3.061 pergamins, que cronològicament discorren des de 1245 a 1781. El seu contingut és molt variat, encara que de caràcter notarial majoritàriament: escriptures de compravenda, testaments, censals, procuracions, àpoques, etc. Només excepcionalment apareix algun privilegi reial o alguna butla o breus pontificis.

I.- CONVENTS.

Agustins Calçats: València, Carcaixent, Alzira, Rocafort, Xàtiva, Paiporta, Cullera.

Agustins Descalços: València: Santa Mònica.

Agustines:València.

Caputxins: València, Albaida, Alberic, Alzira, Xàtiva, Massamagrell, Olleria, Ontinyent.

Caputxines:València, Alzira.

Carmelites calçats:València, Beniparrell, Xàtiva.

Carmelites calçades:València

Carmelites descalços: València, Enguera, Ontinyent.

Carmelites descalces: València, Caudiel.

Cartoixans:Ara Christi, Portaceli, Valldecrist.

Cistercencs (monjos): València, Valldigna, Xàtiva.

Cistercencs (monges): València

Clergues regulars: València.

Dominics:València, Albaida, Algemesí, Ayora, Carcaixent, Carlet, Llutxent, Llombai, Olleria, Ontinyent, Villanueva de Castellón, Xàtiva.

Dominiques: València, Carcaixent, Xàtiva.

Franciscans: València, Alzira, l'Alcúdia, Alfara del Patriarca, Ayora, Benigànim, Bocairent, Carcaixent, Cocentaina, Gandia, Gilet, Kiria, Moixent, Ontinyent, Sagunt, Sueca, Torrent, Xàtiva, Chelva, Chiva.

Franciscanes: València, Gandia, Xàtiva.

Inquisició: València: Tribunal de la Inquisició.

Jerònims: Sant Miquel dels Reis, La Murta (Alzira), Sant Jeroni de Cotalba.

Jesuïtes: València: Casa Professa.

Mercedaris: València, El Puig, Oriola, Sollana, Xàtiva.

Mínims: València, Xàbia, Pobla de Rugat.

Oratorians: València.

Ordes militars: Calatrava, Sant Joan de Jerusalem, Montesa, Santiago.

Paules: València.

Servites: València, Quart, Sagunt. Trinitaris: València, Alzira, Llíria, Sagunt, Xàtiva.

II.- PARRÒQUIES.

València: Sant Pere, Sant Andreu, Sant Bartomeu, Sant Esteve, Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Nicolau, El Salvador, Sant Valero, Santa Creu, Sant Tomàs, Sants Joans, Santa Caterina.

Pobles: Atzaneta del Maestrat, Agullent, Alberic, Alboraya, Alzira, Alcublas, Alfarrasí, Almàssera, Alpuente, Anna, Aielo de Malferit, Bellreguard, Benaguasil, Benigànim, Benimuslem, Benisanó, Benisuera, Bicorp, Canals, Carcaixent, Carlet, Chelva, Chiva, Gandia, Godelleta, Llíria, La Llosa, Losa del Obispo, Montcada, Montaverner, Oliva, Olleria, Ontinyent, Pedralba, la Pobla de Vallbona, Puçol, Sagunt, Segorbe, Sempere, Tuéjar, Vilamarxant, Villanueva de Castellón, Vinalesa, Xàtiva.