Visualització de contingut web

Generalitat

Dates extremes: 1403-1718
Llibres: 5.023

La Diputació del General o Generalitat va ser un dels organismes forals per excel·lència. Les circumstàncies del seu origen són prou conegudes. La política exterior de Pere IV li va obligar a recórrer constantment a l'auxili dels seus súbdits reunits en corts. La reiteració d'estes peticions i la recaptació de les ajudes aprovades pels estaments van convertir a poc a poc en permanent l'organisme estamental que, nomenat pels braços de les Corts, s'encarregava de recaptar i gestionar els donatius a base de generalitats, impostos que gravaven determinades mercaderies en la seua fabricació, entrada i eixida, compra i consum, generalment arrendats en subhasta pública.

La institució va tindre un important espenta des de les Corts de Monzón de 1362-63.La seua actuació inicial al final del segle XIV amb predominant caràcter de delegació permanent de les Corts, es va transformar progressivament en la d'una institució representativa i permanent, que a les seues originàries funcions financeres va afegir prompte altres d'índole política i social. La seua existència es va consolidar durant el regnat de Martí I, encara que el seu reconeixement legal es va ajornar fins que en 1418 Alfons V la va atorgar una organització estable. Des de llavors, de fet o de dret, la Diputació del General, un organisme tècnic encarregat de la recaptació i gestió de les generalitats i donatius oferits al monarca i del pagament de les pensions dels censals emeses per al seu finançament, va ocupar un paper central en la vida política i econòmica del regne.

Al capdavant de la Diputació estaven tres diputats, elegits un per cada braç o estament, que junt amb altres oficials, nomenats pels estaments, garantien el seu funcionament administratiu. Després de la derrota d'Almansa, la Generalitat va ser abolida i totes les seues rendes van passar al superintendent de la Reial Hisenda, i va susbsitir només de nom fins a 1718, quan les seues competències van passar finalment als intendents.

La primera referència coneguda de l'arxiu de la Generalitat data de 1476, any en el qual es va sentir la necessitat d'organitzar-lo, per a la qual cosa es va disposar la fabricació d'un gran armari en què es custodiaren els llibres i papers de la Diputació, que ja no cabien en els antics cofres disposats a este efecte. Des de llavors, l'arxiu de la Generalitat es va trobar en la casa del mateix nom, però al ser traslladat a este edifici l'Audiència Territorial, els fons van passar en 1845 a l'Arxiu General del Regne de València. Durant quasi quatre segles, l'arxiu de la Generalitat s'havia mantingut en el seu lloc d'origen, sense alteracions d'importància. Per esta raó, i pel fet de disposar d'un local suficient i preparat, s'ha conservat generalment en bon estat i quasi complet.

Testamento de Ausias March

1458, octubre 29. Valencia

(Ver detalles...)

En el conjunt de la seua documentació, pot distingir-se l'orgànica (que recull les ordenacions aprovades en les Corts per al seu funcionament, els acords sobre problemes polítics, administratius i econòmics, provisions i memorials, nomenaments i credencials als col·lectors d'impostos, les cartes sobre elecció de diputats, informes sobre l'estat de la ciutat i regne) i la documentació econòmica o comptable (capítols o ordenances per a l'arrendament de les generalitats, els llibres de comptes i la documentació judicial sobre l'àmbit de la seua competència).

Com en altres seccions de l'ARV, la classificació i inventari del qual es va realitzar al final del segle passat, les sèries documentalses relacionen alfabèticament. Dins de cada sèrie s'ordenen cronològicament. No obstant això, en algunes sèries s'han format subsèries ordenades toponímicament, o bé s'han deixat per al final de la sèrie els volums de tipus general o indiferenciat.