Història del Arxiu

Història del Arxiu

La història de l'ARV està íntimament lligada a la història de les institucions valencianes. Institucions que al llarg del temps van arreplegar la documentació que generaven i que, en diferent mesura, van conformar els fons que en l'actualitat constituïxen una dels millors mostres del nostre patrimoni documental i un punt de referència únic per a la investigació històrica de la nostra Comunitat.

Encara que amb anterioritat existia ja un arxiu al palau del Real de València, va ser Alfons V el Magnànim qui, en els Corts celebrades durant 1419, va fundar novament l'arxiu reial, quan va disposar que tots els processos de Corts, els registres de la Cancelleria i els processos de l'Audiència Reial relatius al Regne de València o als valencians, es copiaren en llibres-registres separats dels generals de la Corona d'Aragó, i es guardaren al palau Reial. En estes mateixes Corts es va crear el càrrec de mestre racional del Regne, els comptes revisats del qual havien de conservar-se també al palau. Arxiu del Real constituirà el nucli originari de l'Arxiu General del Regne de València.

L'any 1707, suprimida la vigència dels furs valencians a conseqüència del suport del regne al candidat austríac, van desaparéixer també les mes importants institucions de govern autòcton del Regne de València, que havien donat origen als arxius que hui es custodien en l'Arxiu del Regne de València (el virrei, el Consell i Reial Audiència, la Batlia General, el mestre racional, la Governació, la Diputació del General, els justícies). En alguns casos, a l'assumir les seues competències la Corona, la seua documentació va ser també confiscada pel monarca. Així va ocórrer amb els arxius de la Diputació del General del regne i dels justícies de la ciutat de València.

L'any 1716, Felipe V va ordenar agrupar en un sol arxiu general la documentació del Reial Patrimoni, la Cancelleria i la Superintendència, i va nomenar com a arxiver general Luis Vicente Royo.

No obstant això, la idea de reagrupar els arxius reials dispersos i constituir un únic depòsit reial i general no va passar de ser un projecte.

En 1758, davant de l'estat de desídia, abadó i deficient conservació dels arxius, Ferran VI crearà l'Arxiu General del Regne de València, i disposa que els sis arxius propietat de la Corona (els del Real, Batlia General, Justícia Civil, Diputació, Governació i Justícia de Tres-cents sous) pogueren reunir-se en un mateix edifici. Però una altra vegada l'intent no arriba a fer-se realitat i els arxius de la Corona continuaren en edificis separats, amb els consegüents problemes de custòdia i conservació, unit a la dispersió i mal condicionament dels depòsits.

De nou en 1770 és va abordar la qüestió. Carles III va assignar la Casa Professa dels Jesuïtes, confiscada per la Corona arran de la seua expulsió, com a seu de l'Arxiu General. No obstant això, caldrà esperar fins a 1810 -en què és demolit el palau Reial per considerar-se un perill per a la defensa de la ciutat, amenaçada per les tropes franceses del mariscal Suchet- perquè és produïsca el trasllat forçós de l'Arxiu del Real custodiat al palau a la Casa Professa de la Companyia de Jesús.

Com ja hem indicat, este Arxiu del Real constituirà el nucli de l'Arxiu Reial i General del Regne de València. Posteriorment, l'any 1859, ingressaren els arxius de la Governació i dels justícies i en 1868 hi seran incorporats els fons de la Batlia. Cada arxiu ingressat es convertirà en una secció corresponent de l'Arxiu del Regne de València.

A finals del segle XIX, ingressaran els fons documentals de les institucions eclesiàstiques de la província de València confiscats per l'Estat arran de la Desamortització. Ja en 1874, la Delegació d'Hisenda de València havia efectuat un primer ingrés d'arxius eclesiàstics en l'Arxiu General, però l'any 1897 van començar a ser enviats a l'Arxiu Històric Nacional. Gràcies a la mediació de la societat cultural Lo Rat Penat, en 1904 la Delegació d'Hisenda de València va depositar en l'Arxiu del Regne de València la documentació de Clero regular i secular que encara romania en els seues dependències. L'any 1889 s'incorporarà l'arxiu del Gremi de mestres sabaters.

L'any 1926, l'Audiència Territorial va remetre els llibres del Reial Acord i el 1936 va fer el mateix amb els pleits de les escrivanies de Cambra, la sèrie de registres i els índexs notarials, sèries procedents de l'antiga Reial Audiència o Cancelleria d'època borbònica. Des d'eixa data, i fins als nostres dies, l'Arxiu del Regne de València ha anat enriquint constantment els seus fons.

El 1965 va ser inaugurada la nova i actual seu de l'Arxiu, atenent les condicions precàries i poc òptimes que oferia la Casa Professa com a depòsit arxivístic. L'edifici consta de dos cossos; un d'estos, amb sala de lectura, oficines, sala d'actes i sala d'exposicions, laboratoris de restauració i fotografia; l'altre, és una torre amb 10 insubordinacions per a depòsit de documentació, la capacitat aproximada de la qual actual és de 15.000 metres lineals d'estanteria.

El Decret 914/1969, de 8 de maig, de creació de l'Arxiu General de l'Administració Civil, va assignar a l'Arxiu del Regne de València la missió d'arxiu intermedi respecte dels servicis provincials de l'Administració central. A partir de llavors, és van incrementar els ingressos de fons documentals estatals de caràcter predominantment administratiu i d'àmbit provincial.

En 1985, l'Estat va transferir a la Generalitat Valenciana la gestió de l'Arxiu del Regne de València, encara que conserva la titularitat dels fons documentals i de l'edifici. A partir de 1983, van ingressar els arxius dels servicis i delegacions de l'Estat en la província de València, les competències dels quals van ser transferides a la Generalitat Valenciana.

En conclusió, sis segles de la nostra història albergats en este Arxiu que, en estos moments al començament de la seua sèptima centúria, mereixen i necessiten una nova aproximació a la gestió dels seus fons i sobretot als servicis que podem i hem d'oferir a la nostra Comunitat.

La Generalitat Valenciana junt amb el Ministeri de Cultura, recentment han escomés dos grans nivells d'actuació respecte a les condicions i instal·lacions de l'ARV. En primer lloc, respecte a les condicions físiques de l'edifici, on s'ha fet recentment una remodelació integral de l'interior i exterior de l'edifici, i en segon lloc respecte a la gestió del sistema d'informació que ha de proporcionar un accés àgil i adequat als fons que custodiem. En este sentit, el nostre Arxiu ha iniciat la informatització de les bases de dades que conformen les descripcions dels seus fons, així com un ambiciós projecte de digitalització de la documentació que conforma el nostre patrimoni documental mes valuós i/o consultat.

L'objectiu que ens proposem aconseguir és posar a disposició de la societat valenciana en general i de la comunitat científica en particular tot el patrimoni que custodiem i que estem obligats a difondre, i donar a l'ARV dels mitjans materials necessaris que incorporen a esta institució al present, als últims mitjans de difusió de la informació, als seus circuits i per tant als resultats que la gestió d'este coneixement proporcione.