Visualització de contingut web

MESTRE RACIONAL

Dates extremes: 1355-1707

Llibres: 12.610
Pergamins: 54.023

La història este arxiu està intrínsecament lligada a la Reial Cancelleria i la Reial Audiència, perquè junts van formar l'arxiu del Reial. Durant els Corts de 1419, Alfons V va crear a petició dels tres braços el càrrec de mestre racional del regne de València, desglossant-lo del mestre racional de a seua Cort i disposant que tots els comptes i els seus justificants, inclosos els que estigueren en l'arxiu del mestre racional de Barcelona, més tots els comptes del Reial Patrimoni, és conservaren en l'arxiu del Reial de València. En 1420, és va ampliar esta disposició no sols als comptes dels balls generals i locals, sinó també dels tresorers i els seus lloctinents, tant del rei com de la reina, i de tots els oficials que administraren rendes reials. Per esta raó, hi ha documentació referent a tota la Corona d'Aragó, en especial durant el segle XV, perquè davant del mestre racional de València van retre comptes els tresorers generals d'Alfons V, Joan II i Ferran II, entre altres molts oficials.

No obstant això, l'arxiu del mestre racional conté documentació anterior: dels justícies locals des de mitjans del segle XIV, comptes de la Batlia General i dels batlies locals des de 1380 i 1371, de la seca de València des de 1374. Entre la fi de la guerra amb Castella en 1361 i 1380, any en el qual ja apareix prou documentació, cal situar el començament d'un arxiu o cambra al palau del Reial, on, de manera habitual, fixa i ininterrompuda es van arreplegar llibres i documents referents a l'administració del Reial Patrimoni del regne i a la intervenció de comptes, més encara des que en 1384 es va donar una pragmàtica sobre el règim de l'Arxiu de Barcelona. Este costum administratiu i esta base documental prèvia van permetre als estaments del regne i al monarca regular normativament el funcionament de l'Arxiu del Reial en 1419.

Al mestre racional corresponia, per tant, el control comptable i la intervenció dels comptes que estaven obligats a rendir tots els funcionaris que manejaren quantitats de la Hisenda règia fins a la seua supressió després de la guerra de Successió; per a això se seguia un procediment d'examen molt meticulós. Els oficials reials van mantindre un sistema de comptabilitat rudimentari però suficient.

L'arxiu del mestre racional consta de dos parts ben diferenciades. La que és referix pròpiament a la gestió del mestre racional és relativament xicoteta: inclou correspondència, memorials, provisions, certificats, privilegis del seu propi ofici. Però la immensa majoria de la documentació està integrada pels llibres de comptes -amb les anotacions dels funcionaris d'este organisme- de tots aquells oficials i individus que van manejar quantitats reials o van administrar els béns i drets de la Reial Hisenda i l'actuació dels quals va ser intervinguda per l'oficina del mestre racional: tresorers generals, batles generals i locals, justícies, administradors de la seca, col·lectors d'impostos, comissionats reials, etc..., que comencen generalment a la fi del segle XIV o principi del segle XV i continuen fins a 1707. La importància de l'arxiu del mestre racional és gran, perquè s'hi reflectixen totes les magistratures reials del regne i, per tant, la vida de la Hisenda reial i de l'economia valenciana.

2.1. Llibres.

Dates extremes: 1355-1707
Llibres: 12.610

Gran part de l'activitat comptable i fiscalitzadora del mestre de València, que va ser la raó principal de la seua existència, al llarg dels seus quasi tres segles d'existència va quedar reflectida en este voluminós i riquíssim fons documental.

2.2. Pergamins.

Dates extremes: 1302-1707
Pergamins: 54.023

A més de llibres, l'arxiu del mestre racional disposa d'una sèrie de pergamins integrada per un total de 54.023 àpoques. La sèrie es va formar a mesura que les àpoques incloses en els llibres de comptes van ser separades i ordenades cronològicament. Les àpoques tenien plena validesa jurídica, a l'estar expedides notarialment i constituïen una peça essencial del procediment fiscalitzador del mestre racional.