REIAL AUDIÈNCIA

REIAL AUDIÈNCIA

Dates extremes: 1349-1835
Llibres: 589
Expedients: 160.527

L'antecedent de la Reial Audiència com a màxim tribunal de justícia del regne es troba en les Corts de 1301. En estes, Jaume II es va comprometre a celebrar, personalment, audiència per a impartir justícia, aprofitant la seua presència a València o en qualsevol vila del regne. En 1344, el rei Pere IV va reorganitzar el funcionament de la Reial Audiència en el si de la Cancelleria règia. Des de 1365, el caràcter de la Reial Audiència comuna a tots els regnes de la Corona es va anar perfilant. Estava presidida pel canceller i tres vicecancellers. Es tractava d'un tribunal únic, desplegat en diferents tribunals per a cada regne, que delegava les causes en jutges comissaris, bé per a portar-les al ple de l'Audiència, o perquè ells se n'ocuparen en exclusiva fins que pronunciaren sentència definitiva.

Al llarg del segle XV la Reial Audiència va continuar sense tindre un caràcter permanent i era continu el cessament de les seues funcions coincidint amb les absències del monarca. En este cas, eren els lloctinents de governador general els que assumien la màxima responsabilitat judicial.

Per fi, al començament del segle XVI, per a ser precisos en 1506, Ferran el Catòlic, per mitjà d'una pragmàtica, va configurar definitivament la Reial Audiència, amb sales i auditors, i li va infondre el seu caràcter de tribunal col·legiat permanent. Posteriors reformes en van ampliar les competències, el nombre de funcionaris i de sales. Es va convertir en Tribunal Superior de Justícia del regne i entenia tant en les causes que privativament li corresponien com en les que arribaven dels nombrosos tribunals inferiors en grau d'apel·lació.

Pergaminos árabes y Hebreos, nº 1

1222-1223. Morvedre.

(Vegeu detalls...)

El tribunal de la Reial Audiència o Consell Reial existia en el Regne de València abans de la creació dels virreis; en rigor, no va ser creada pel rei Catòlic en 1506, sinó que, com molts altres organismes, va rebre llavors la seua forma definitiva; amb anterioritat no era permanent i, en absència del monarca o del seu lloctinent general, suspenia les seues funcions.

Després de la Guerra de Successió de 1707, que va acabar amb els furs i la legislació autòctona, la Reial Audiència, va ser substituïda per la Real Chancillería de planta castellana, amb dos sales civils i quatre oïdors i una sala criminal, amb dos alcaldes del crim.

A partir d'eixe mateix any va començar a actuar dins de la Chancillería l'anomenat Reial Acord, que era un organisme consultiu i de govern i regit pel President i els Oïdors, a més de pel Capità General i un escrivà.

Va ser en el transcurs del segle XVI quan es va fixar una planta menys incerta. Constava d'una Sala Civil i una altra de criminal, presidides pel virrei. Com a tribunal suprem del regne, la seua jurisdicció s'estenia tant a les causes que privativament li corresponien com a les que, pertanyent a instàncies inferiors, eren portades al tribunal regi, encara que va tendir a convertir-se en un tribunal d'apel·lació.

La Reial Audiència va ser substituïda per l'Audiència Territorial, en 1834.

L'abundant documentació que ens ha arribat de la Reial Audiència, tant de la seua època foral com postforal, es troba dividida al seu torn en subfons, alguns molt voluminosos, i que a continuació enumerem, segons el seu orde cronològic:

1 PROCESSOS CIVILS

Dates extremes: 1349-1706
Expedients: 55.148

Al seu torn, es troben dividits en tres parts, ordenades alfabèticament pel nom del primer contendent. Majoritàriament corresponen als segles XVI i XVII.

2. PROCESSOS CRIMINALS

Dates extremes: ss. XIV-XVII
Expedients: 3.756

Només ens ha arribat una xicoteta part de la totalitat dels que en el seu dia es van substanciar en la Reial Audiència de València.

3. PROCESSOS DE MADRID

Dates extremes: 1452-1679
Expedients: 4.942

Este fons agrupa els pleits que en un principi van ser tramitats davant de la Reial Audiència i posteriorment recorreguts davant del Consell Suprem d'Aragó, que es trobava establit a Madrid, i d'ací el seu nom. Una vegada conclòs el pleit, els expedients van ser remesos novament al seu lloc d'origen.

4. SENTENCIAS

Dates extremes: 1492-1707
Caixes: 477
Sentències: 73.395

Reunix este fons les sentències pronunciades pels auditors de la Reial Audiència, ordenades cronològicament pel nom de l'escrivà de sala.

5. CONCLUSIONS CIVILS I CRIMINALS

Dates extremes: 1571-1679
Llibres: 166

S'oferixen en estos volums les conclusions elaborades per l'Oïdor que portava el pleit abans de relatar la causa davant del ple i ser votada la sentència per este.

6. REGISTRES JUDICIALS I PAUS I TREVES

Dates extremes: 1513-1707
Llibres: 41

Sèrie de llibres dels escrivans de la Reial Audiència que ens ha arribat molt incompleta. Els més antics contenen les paus i treves que els particulars firmaven davant de la Reial Audiència. Els llibres més moderns registren diàriament les diligències d'este tribunal relatives a les causes substanciades davant de la Reial Audiència.

7. REIAL ACORD

Dates extremes: 1707-1835
Llibres: 147

La documentació del Reial Acord no és de caràcter judicial, com la resta de sèries de la Reial Audiència, sinó fonamentalment de tipus administratiu i de govern. Este organisme era el representant del rei i dels seus consells a València. En els seus registres, enquadernats per anys, s'arrepleguen les actes de les sessions del Reial Acord, les ordes i lleis que arribaven de la Cort, les consultes evacuades, els nomenaments de funcionaris, les disposicions preses en assumptes de la seua incumbència: educació, abastiments, salut pública, gremis, agricultura, festes, etc.

8. ESCRIVANIES DE CAMBRA

Dates extremes: 1707-1920
Expedients: 23.286

És el fons més abundant de l'Audiència Moderna o Postforal. Es troben ordenats cronològicament amb numeració independent cada any, des de 1707 a 1920, amb evident incorrecció, perquè haurien d'acabar en 1834, any en què s'erigix l'Audiència Territorial, successora de la Reial Audiència, i entre els fons de la qual haurien d'estar inserits els processos substanciats entre 1834 i 1920. Ben sovint, els expedients d'esta secció inclouen còpies de documents transcendentals d'èpoques anteriors, que aporten com a prova les parts litigants, i els originals de les quals han desaparegut.

9. REGISTRES DE LA REIAL AUDIÈNCIA POSTFORAL

Dates extremes: 1708-1834
Llibres: 235

Estos registres anoten diàriament les diligències dutes a terme pel màxim tribunal de justícia de València. Van ordenats cronològicament i a nom dels escrivans de la Reial Audiència.