Visualització de contingut web

REIAL CANCELLERIA

Dates extremes: 1419-1707
Llibres: 1.680
Cartes reials: 3.400

Va ser Alfons V qui, durant les Corts de 1419 i en el marc d'un procés més ampli de reforma de les institucions del Regne i de la Corona, va reorganitzar i va fundar legalment l'Arxiu del Real, ubicat al Palau del rei, extramurs de la ciutat de València. En les seues cambres, es va custodiar l'arxiu reial durant quatre segles, fins a la demolició del palau i el trasllat de l'arxiu a la Casa Professa dels Jesuïtes en 1810. En 1419, per mitjà d'un acte de Cort, Alfons V va manar als seus protonotaris, secretaris i escrivans que tots els registres, processos de Corts i altres actes fets en l'Audiència Reial, en la seua cort i en la dels seus successors o d'altres jutges en coses que fan referència al Regne de València foren depositats en l'arxiu nostre el qual tenim dins la realitat de la ciutat, i que de les provisions, cartes de justícia i de gràcia o qualssevol altres relatives a assumptes del Regne o dels seus habitants emesos per la Cancelleria règia es feren llibres i registres separats, segons estigueren lligats, que s'haurien d'anomenar registres de Regne de València, i conservats perpètuament en l'Arxiu del Real de València. Va proveir, a més, que de tots els registres, cartes i altres actes fets en el passat, tant de l'Arxiu Reial de Barcelona com dels que estaven en poder dels protonotaris o secretaris reials, es fera còpia a banda segons el sistema ja especificat per a ser custodiada en l'Arxiu del Real, com es va ordenar ja de fet a l'arxiver de Barcelona i al primer arxiver del Real de València, Jaume Dezplà.

En compliment de la disposició de 1419, la Cancelleria Reial va començar a formar registres especials amb tots aquells assumptes relatius al Regne de València o als seus particulars, que es van depositar en l'Arxiu del Real de València. Els registres de la Cancelleria es van classificar pels negocis que contenien, segons sèries que prenien el nom de les que s'utilitzaven habitualment en la Cancelleria règia aragonesa: Castrorum, Communium sigilli secreti i Communium sigilli communis, Curiae, Epistolarum, Gratiarum, Itinerum, Notariorum, Officialium, Partium, Peccuniae, Sentenciarum, etc., amb subsèries especials per als lloctinents generals d'Alfons V el Magnànim, María i Juan de Navarra. En estos hi havia concessions de privilegis, de gràcies, d'oficis i beneficis, ordes als oficials del Regne, instruccions i memorials, documentació judicial de la Reial Audiència, convocatòries de Corts i furs atorgats en estes, nomenaments de notaris reials, etc., juntament amb altres actuacions del Consell Reial, en primer lloc, i del Consell Suprem d'Aragó des de la seua constitució.

Les Corts van vigilar pel compliment de la integritat de l'Arxiu del Real. L'any 1542 van ordenar restituir-li els registres relatius al Regne de València que es trobaven en els arxius de Saragossa i Barcelona. En 1570 i 1571, el rei va ordenar als arxivers d'Aragó i Catalunya i al mestre racional de la seua cort que tots els registres, llibres i altres escriptures referents al Regne de València es portaren al seu propi arxiu; a pesar d'això, des de 1621 es van interrompre els enviaments de registres des del Consell d'Aragó a Madrid, per a portar-los a l'Arxiu General de Simancas, i des de mitjans de segle XVII els de processos substanciats davant del mateix Consell, que van quedar en la seua pròpia seu.

Jaime I, rey de Aragón, fija los límites del castillo y villa de Andilla...

1238, desembre 22. Daroca.

(Vegeu detalls...)

La vigència de l'acte de Cort de 1419 es va observar, per tant, estrictament fins al 1621. Des de fins del segle XV, va haver-hi una certa tendència a reduir el nombre de sèries. Els registres reials valencians durant l'època moderna estan classificats en Communium Valentie, Curiae Valentiae, Diversorum Valentiae, Officialium Valentiae, Partium Valentiae, i Epistolarum. En l'Arxiu del Regne de València es conserven fins a 1621; des de 1621 fins a 1700, es van remetre per error a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, junt amb els fons del Consell d'Aragó procedents de Simancas quan van ser tornats per les autoritats franceses després de les guerres napoleòniques. Altres registres reials valencians de les sèries Curiae Valentiae, Diversorum Valentiae, Partium Valentiae, Communium Valentiae i Officialium Valentiae es custodien en l'Arxiu Històric Nacional, Secció de Consells Suprimits, entre els fons del Consell d'Aragó; estos registres van ser els que van quedar arxivats al palau dels Consells, sense ser remesos a Simancas com tocava. La seua relació es pot consultar en l'apèndix d'este inventari.

L'autoritat reial va estar representada pel seu lloctinent general, més tard pels virreis, la documentació del qual es va copiar en registres a sèries paral·leles a les reials, des del primer terç del segle xv fins a 1707, custodiades també en l'Arxiu del Real, per residir el virrei en este palau. El gros del fons està constituït per les actuacions del Consell Reial o Reial Audiència, que exercia com a Tribunal Superior del Regne i com a òrgan consultiu i de govern. Per això, els seus fons documentals es van conservar units, fins a la seua disgregació ja en l'Arxiu General.

Els registres dels virreis o lloctinents generals, les sèries dels quals es conserven completes en l'Arxiu del Regne de València des dels seus orígens fins a 1707, es van reduir a tres tipus en l'edat moderna: Communium, Curiae i Diversorum.

Rehabilitación concedida por el rey Alfonso V a favor de Bernat de Vilarig, de su escudo y armas...

1449, juny 27. Nàpols.

(Vegeu detalls...)

Els 1.680 registres de la secció de Real es troben classificats per sèries. Primer, els reials i dels lloctinents generals d'època medieval, membres directes de la Casa Reial (excepte les lloctinències de Pedro d'Urrea i altres de la segona mitat del segle XV); a continuació, els dels virreis. Les sèries s'ordenen alfabèticament. Dins de cada sèrie, els registres s'ordenen cronològicament, per regnats. Entre els registres reials i els dels virreis, amb criteri poc rigorós, es van intercalar llibres procedents d'altres seccions de l'Arxiu del Regne de València (Governació, Batlia General, Clero), que pel seu especial interés o característiques es van traure del seu fons original per a custodiar-lo millor quan van ingressar en l'antic Arxiu General. Hi ha llibres procedents de l'Arxiu del Mestre Racional, els fons del qual, a causa d'haver conviscut amb els del Real, es van mesclar amb els de la Cancelleria. Altres llibres, en fi, van pertànyer sempre a l'Arxiu del Real, com a arxiu del rei, encara que no són pròpiament registres de la Cancelleria règia. No obstant això, es tracta de llibres generalment tan coneguts i citats per la historiografia que el més recomanable és mantindre les signatures actuals.

1.1 Registres

Conté una gran part dels registres redactats en la Cancelleria Reial referents a l'antic Regne de València, dividits per sèries, des del moment de la creació de l'Arxiu Reial en 1419 fins a l'abolició dels furs valencians l'any 1707, tal com queda exposat en el text anterior.

1.2. Cartes reials

Van incloses en este fons les 3.400 cartes reials originals, escrites en paper i que porten la firma autògrafa dels monarques, que discorren des de Jaume II a Carles IV, així com d'algunes reines i infants. Majoritàriament tracten d'assumptes econòmics, i més concretament d'ordes de pagament, dirigides als funcionaris que s'ocupaven de la hisenda reial.