Registres notarials

Registres notarials

Dates extremes: 1285-1897
Llibres: 15.786

És una dels seccions mes emblemàtiques de l'Arxiu. Actualment és la més consultada i, a més, la seua documentació és la que es prolonga mes en el temps, perquè comença al final del segle XIII i arriba ininterrompudament al començament del segle XX.

La institució del notariat estava ja plenament configurada en el moment de la conquista cristiana del Regne de València i per això ha arribat fins als nostres dies sense patir grans canvis, excepte aquells, més aïna externs, que afecten aspectes secundaris de la redacció dels instruments públics i a l'estructura orgànica de la institució notarial.

La intervenció dels notaris com a fedataris públics en els negocis i contractes de dret privat queda reflectit en els protocols notarials, que són els registres on dia a dia, al llarg de tot un any, s'inscriuen els assumptes passats en la seua presència.

Per això resulta hui tan atractiu l'estudi d'este tipus de documentació, perquè gran part de la història econòmica i social dels pobles i persones pot ser rastrejada a través de les innumerables escriptures notarials que ens han arribat. L'art, les finances, el comerç, la literatura, la indústria, la família, els gremis, etc., són altres camps impossibles d'estudiar sense l'ajuda dels registres notarials.

En l'època foral trobem diversos noms per a designar els dits registres: rebedor, manual, notal, mà de cuytes, protocol, etc., que corresponen als diferents estadis de redacció dels instruments públics, coneguts genèricament com a protocols notarials.

La tipologia documental de les diferents escriptures contingudes en els dits registres és variadíssima, com amplíssim és el camp del dret privat. En primer lloc podem destacar un grup molt abundant format per escriptures de compravenda, tant de terres com de cases, així com de censals, que, al seu torn, se subdividixen en carregaments, quitaments, amortitzacions, llicències etc. Un altre apartat important és el relatiu a últimes voluntats i les seues conseqüències: testaments, codicils, inventaris, divisió de béns, etc. I, finalment, altres grups, menys nombrosos, però no per això menys interessants, com són: cartes nupcials, contractes d'obres, sindicats, àpoques, fiances, constitució d'empreses, contractes laborals, etc.

Els protocols es referixen majoritàriament a la ciutat de València, perquè són d'esta ciutat els notaris que els van redactar, encara que també hi ha registres dels districtes notarials de Sagunt, Aiora, Sueca i Carlet.

Hi ha altres fons de protocols notarials en la ciutat de València que completen estos de l'Arxiu del Regne, i entre ells destaquen els custodiats en l'Arxiu de Protocols del Col·legi de Corpus Christi.