Museu Arqueològic de Sagunt

Museu Arqueològic de Sagunt

Del subsòl de la ciutat de Sagunt i del seu territori procedixen els objectes que formen les col·leccions del Museu Arqueològic, que s'han anat enriquint i ampliant amb les troballes casuals exhumades en obres i remocions de terres i amb les excavacions arqueològiques fetes a la ciutat i la seua comarca.

El Museu Arqueològic té els orígens en el Renaixement, quan viatgers i erudits, des del segle XVI, acudixen a la ciutat atrets per la seua fama històrica i literària, i descriuen i dibuixen monuments perduts en l'actualitat.

El Dr. Palos va afavorir que entre 1787 i 1788 es dedicara una estança de la Casa de la Vila per a albergar les inscripcions ibèriques i romanes que es trobaven disseminades per la població. Aquell modest recinte va ser batejat pels seus contemporanis com el "quarto de les pedres" i va constituir el primer museu arqueològic que va tindre Sagunt.

La ubicació de la col·lecció del Museu de Sagunt al Teatre Romà data de 1860, quan Vicent Boix i el cronista Chabret Fraga van començar a reunir en el monument la col·lecció epigràfica, i en anys successius hi van agregar elements arquitectònics de pedra trobats tant al Castell com a l'àrea de la ciutat.

Per a contindre els materials procedents de les excavacions arqueològiques fetes a l'àrea del fòrum romà per González Simancas, en 1925 es va construir el Museu Històric Militar a la plaça d'armes del Castell.

De 1952 data la construcció del Museu Arqueològic adossat al Teatre Romà, que va ser declarat, amb les col·leccions que albergava, Monument Historicoartístic en 1962. 

Formaven part del complex museístic els espais destinats a magatzems a l'antic Museu Militar del Castell, les dependències del Museu Arqueològic i el recinte del Teatre Romà, que contenia els elements arquitectònics més grans, tant romans com medievals.

El Museu Arqueològic de Sagunt és de titularitat estatal i té la gestió transferida a la Generalitat Valenciana. 

LA CASA DEL MESTRE PEÑA

L'edifici elegit per a albergar el Museu d'Arqueologia de Sagunt és conegut popularment com la casa del Mestre Peña.

 

 

Les primeres dades arqueològiques que oferix l'emplaçament responen a estructures iberoromanes. Així mateix, s'hi han exhumat restes arqueològiques que corroboren l'existència d'un cementeri islàmic del segle XI.

L'estructura de l'edifici, formada a la planta baixa per un sistema d'arcs apuntats i a la planta alta per una seqüència de murs de càrrega, està vinculada a l'ús com a llotja o almodí. L'estudi arqueològic del paviment original i del reble d'anivellació permeten datar-ne la construcció en el segle XIV. Des d'aleshores, s'han produït diferents modificacions de l'estructura i la funció.

Mantindre i valorar els elements constructius que testimonien la seqüència històrica de la casa i adaptar-la a un ús públic de caràcter institucional i museístic, han sigut els objectius bàsics de la proposta arquitectònica que vincula l'edifici al discurs expositiu del passat ibèric i romà de la ciutat.

EL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE SAGUNT

Les col·leccions arqueològiques de Sagunt s'han anat configurant i enriquint des del segle XVI. El Museu n'exposa una part a fi de restituir la història antiga de la ciutat de Sagunt —el període iberoromà— a través dels vestigis materials conservats.

 

 

A planta baixa es mostra la història de l'arqueologia de Sagunt i es pot fer un recorregut que s'inicia en l'època ibèrica i que, a través del procés de romanització, com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, culmina en un fructífer període de romanitat, representat en l'àmbit públic per la monumentalització de la ciutat.

Al primer pis del museu, la Sala de l'Economia ens permet conéixer les intenses relacions comercials que va tindre la ciutat amb tot el Mediterrani. A través de les peces exposades a les sales contigües descobrirem l'evolució urbana de la ciutat en el període romà i els gustos estètics i les maneres de viure dels ciutadans en l'àmbit privat.

Fullet - Brochure