Visualització de contingut web

L'ECONOMIA

EL GRAU VELL

El Grau Vell es localitza a 7 km de la ciutat de Sagunt, i hi està connectat pel camí Vell de la Mar. El poblament disposava d'una necròpoli.

Els nivells més antics corresponen al segle V aC. En este moment es configura com un lloc amb funció comercial, des d'on Arse va establir contactes comercials.

Al nivell d'ocupació ibèrica li succeïx una fase datada en el segle III aC, en què és construïx una torrassa paral·lela a la línia de costa.

En el segle I dC es produïx una nova planificació de les estructures portuàries, entre les quals hi ha un dic. Té una activa connexió comercial amb els grans centres de producció del Mediterrani durant els segles III, IV i V dC.

El port de Sagunt disposa de fondejadors que servixen per a fer una parada tècnica, eviten traure l'embarcació a terra i faciliten les operacions de càrrega i descàrrega.

EL COMERÇ

La xarxa viària romana està constituïda fonamentalment per la Via Augusta, que corre paral·lela a la costa. No obstant això, hi ha una altra via transversal a la Via Augusta, que devia començar a Sagunt i que, seguint el curs del riu Palància, permetia la comunicació de la zona costanera amb l'interior de la península.

 

 

No sols arriben al port productes que després es distribuïxen, també s'exporten des d'allí les produccions locals, fonamentalment el vi. El cultiu de la vinya a Sagunt, present ja en el món ibèric, s'intensifica en el segle I dC. La producció del vi de Sagunt arriba a la capital de l'Imperi i està associada a la presència de terrisseries que produïxen els envasos ceràmics per a distribuir-lo: les àmfores.

L'exportació de la galena argentífera també es constata des d'època ibèrica, i procedia dels filons i vetes que es trobaven pròxims a la ciutat, a la serra de la Calderona.

LES MONEDES

L'entrada i la difusió a Sagunt de monedes gregues i púniques té lloc a través de les relacions comercials

La ciutat encunya moneda prompte i des del segle IV aC fins a Tiberi, a mitjan segle I dC, duu a terme un ampli programa d'encunyacions. Tria per a fer-les dissenys relacionats amb el mar: petxines, dofins, proes de nau o naus completes. La seua situació costanera degué influir en la iconografia, encara que també és constant la representació del cap femení, divinitat protectora de la ciutat.