SAGUNTUM. CIUTAT ROMANA

SAGUNTUM. CIUTAT ROMANA

L'EDILÍCIA PÚBLICA

L'inici de l'Imperi suposa per a Sagunt la romanització plena: la ciutat passa a convertir-se en municipi de dret romà, atorgat per August l'any 4-3 aC, i amb això cobra impuls l'activitat edilícia.

 

 

La ciutat té una estructura política definida i una organització municipal, de les quals coneixem els noms i els càrrecs a través de les inscripcions honorífiques, que li permeten escometre obres de caràcter públic com el fòrum, edificis d'espectacles (com el teatre i el circ) i obres d'enginyeria (com l'aqüeducte, el pont i el port romà).


EL FÒRUM IMPERIAL

El Fòrum, centre polític, social i religiós de la ciutat, seguix el disseny arquitectònic de plaça tancada amb pòrtics reservada per a les cerimònies oficials. Darrere dels pòrtics, hi ha els edificis públics:

En el costat occidental, la basílica, lloc de reunió dels ciutadans i seu del tribunal, és de planta rectangular amb tres naus i capçalera separades per columnes.

La basílica, lloc de reunió dels ciutadans i seu del tribunal.
 
Les tabernae (botigues), on es desplegaven les activitats financeres tant de caràcter públic com privat.
 
La cúria, seu del senat de la ciutat, amb un pòrtic davanter que servia per a la proclamació de les decisions acordades pel poble, reunit a la plaça pública.
 
El temple, que presidia el fòrum i que en època imperial es transforma en un monument honorífic dedicat a la família imperial.
 
A la plaça pública hi havia pedestals per a estàtues eqüestres, ares votives, retrats de magistrats i emperadors. El paviment estava enllosat amb una inscripció monumental.

ELS EDIFICIS DELS ESPECTACLES

El Circ: Els jocs circenses consistien en una competició d'equips de quadrigues. L'espectacle admetia apostes, movia molts diners i atreia un públic nombrós, i va perdurar fins al final de l'època romana. Els espectacles de les carreres s'oferien gratuïtament al públic i eren sufragats per un particular o per l'estat.
 
La construcció del Circ de Sagunt data de mitjan segle II i tenia una capacitat d'entre 15.000 i 20.000 espectadors.
 
El Circ de Sagunt, de planta oblonga, tenia una longitud de 354 m i una amplària de 73 m. L'espina (spina), de 190 m de longitud, és l'eix longitudinal de l'arena i es construïa obliqua, fet que permetia la instal·lació de les carceres, o punts d'eixida de les quadrigues. A l'extrem de l'espina, ornamentada amb obeliscos i estàtues, es construïen la meta prima i la meta secunda, que facilitaven el gir de la carrera.
 
El Teatre: En època romana, el teatre adquirix un marcat caràcter polític i social. Les representacions teatrals tenien lloc durant els jocs públics, que es feien generalment al llarg de tot el dia. Un magistrat s'encarregava d'organitzar-los, i eren gratuïts per als espectadors, que havien de vestir la toga obligatòriament.
 
El Teatre Romà de Sagunt es construïx a mitjan segle I dC.
Al voltant de l'orchestra, de forma semicircular, se situaven les grades senatorials, destinades als magistrats de la ciutat. En els tres ordes de la graderia s'asseien els ciutadans segons la classe social. La cabuda del Teatre en època romana es calcula que era de 4.000 persones aproximadament.
 
El prosceni és l'espai on té lloc la representació teatral. Per davall del paviment hi havia el teló, que ascendia en algunes representacions.
 
El cos escènic tenia la mateixa alçària que la graderia i estava cobert amb un sostre de fusta. Des d'ací, els actors accedien al prosceni per tres portes. L'altura del front escènic quedava articulada en ordes de columnes de dimensions decreixents.