ESCOLTA'L
És essencial perquè la comunicació entre
el teu fill i tu siga el més fluida possible, que trobes
temps per a escoltar-lo, i escoltar-lo d'una forma que expresse
el teu interés i disposició. Quan ens detenim
i escoltem a algú, li estem dient: 'Eres important.
El que dius m'interessa. Tu m'interesses'.
Com escoltar al teu fill:
1. Assegura't que estàs preparat per a escoltar-lo.
Quan arribem de treballar, és possible que necessitem
un temps per a recuperar-nos de la jornada laboral, i així
poder centrar la nostra atenció en altres coses.
2. Presta tota la teua atenció al teu fill, encara
que només siga durant cinc minuts després de
vindre de l'institut o col•legi. Assenta't amb ell i
escolta'l.
3. Intenta eliminar totes les distraccions que pugues. Si
per exemple et sona el mòbil, dis-li a qui et telefona
que el cridaràs en cinc minuts. Si un altre dels teus
fills reclama la teua atenció dis-li que estàs
parlant amb el seu germa/n, que en cinc minuts l'atendràs.
Si no pots eliminar les distraccions, dis-li al teu fill que
li dedicaràs eixos minuts més tard.
4. Practica l'escolta activa. Fes-li preguntes, aclarix-li
situacions, respon mirant-lo a la cara sempre. Dóna-li
al teu fill indicis que estàs interessat en el que
t'està contant, preguntant-li més detalls d'alguna
cosa que t'està contant o que t'ha contat en altra
ocasió. Ell se sentirà important perquè
l'escoltes i recordes les coses que et conta.
5. Invita a parlar al teu fill. Comença fent-li preguntes
obertes i després seguix-li la pista del que et va
contant.
Què escoltar:
1. Escolta el nucli central de la història. Quan el
teu fill està parlant-te, fer-se mentalment preguntes
d'este tipus et pot ajudar: 'Per quina raó açò
és important per a ell?', 'Què està intentant
dir-me?', 'M'està contant els seus plans?' Pregunta-li
sobre el nucli de la història i intenta no distraure't
amb els detalls.
2. No penses que has de solucionar-li les coses. És
important que mentres l'escoltes, evites donar-li consells
o resoldre-li el problema. A part que no interrompràs
el seu discurs, li donaràs l'oportunitat de trobar
la solució per si mateix.
És normal que desitges ajudar-li a solucionar un problema,
o tems que siga massa jove per a saber solucionar algunes
coses, però algunes vegades, el teu fill no t'estarà
demanant una solució, t'estarà contant una experiència.
Si és oportú, després que haja tingut
suficient temps per a expressar-se, pots ajudar-lo a explorar
les possibles solucions al problema.
3. Atén i respon als sentiments del teu fill. Quan
estigues escoltant-lo, no prestes atenció només
a les seues paraules, sinó també als sentiments
que expressa. Busca pistes en la seua postura física
i en el seu to de veu. Respon-li als sentiments que observes
així com a la història que estàs escoltant.
ACCEPTA ELS SEUS SENTIMENTS
Sovint volem evitar que els nostres fills tinguen sentiments
dolorosos i tristos. Amb la millor intenció, els diem
coses com 'no estigues trist, no passa res si no li agrades
a eixe xic, estic segur que hi ha un muntó de xics
que voldrien eixir amb tu', quan és molt probable que
en este cas al nostre fill no li importe en absolut la resta
de xics del món, i l'única cosa que necessite
és que l'escoltem.
Estes són algunes formes d'ajudar-li a fill a afrontar
els seus sentiments:
1- Anima'l a expressar els seus verdaders sentiments i assegurar-li
la privacitat i temps necessaris perquè expresse com
d'enfadat, trist o frustrat se sent.
2- Ajuda'l a què trobe diferents formes d'expressar-se,
per exemple, els esports i altres activitats físiques
intenses poden constituir una altra eixida per a estos sentiments
intensos.
3- Encoratja'l a utilitzar la seua imaginació per a
expressar sentiments: 'Què t'haguera agradat haver
dit o fet?'
4- Conta-li una història teua en una situació
semblant, sentint coses semblants 'Recorde quan tenia la teua
edat que la meua germana solia fer x cosa i a mi no m'agradava
gens'. El teu fill pot sentir que no està sol en els
seus sentiments i el més probable és que es
reconforte pensant que el comprens (però vés
en compte quan li contes alguna cosa teua, no es vaja a convertir
en el centre de la conversació, o es vaja a utilitzar
per a minimitzar el malestar del teu fill).
Sigues un bon model per a ell a l'hora d'afrontar els teus
propis sentiments negatius intensos. Ajuda el teu fill a sentir-se
bé amb si mateix fins i tot en situacions de derrota
o decepció. 'No has guanyat el partit, però
has millorat un muntó en la teua habilitat amb el baló.
Quan adquirisques més destresa no hi haurà qui
et pare'.
UTILITZA UN LLENGUATGE RESPECTUÓS AMB ELL
És important tindre clar que no som amic dels nostres
fills, som els seus pares, per tant, hem d'utilitzar un llenguatge
propi de pares, no de 'col·legues', perquè això
no facilita que ens vegen com les seues figures d'autoritat.
Utilitzar un llenguatge respectuós, tant en la seua
forma com en el seu contingut, propiciarà que el nostre
fill també l'utilitze amb nosaltres.
Tindre en compte les següents consideracions t'ajudarà
a aconseguir-ho:
1- Descriu la conducta del teu fill que t'agradaria corregir
en compte de 'posar-li un adjectiu', d'esta manera distingiràs
la seua vàlua personal de la seua conducta, i no se
sentirà 'atacat'. Expressant coses com: 'Alfons, la
teua habitació està desordenada, cal arreplegar-la
abans d'eixir', aconseguiràs probablement que l'arreplegue
abans que dient-li: 'Alfons, eres un desordenat!'
Descriure la conducta (el que has vist o escoltat, el que
ha succeït), oferix al teu fill un feedback precís
sobre la seua forma d'actuar i sobre com afecta a altres la
seua conducta.
2- El llenguatge que utilitzes amb el teu fill és un
llenguatge que comunica alguna cosa sobre tu mateix. Expressa
el teu apreci, goig, desaprovació o enuig. Comunica
els teus motius per a voler que es faça alguna cosa
o la teua reacció a la situació. Als jóvens
els resulta més fàcil satisfer les expectatives
i evitar el conflicte quan saben per què les persones
del seu entorn reaccionen com reaccionen.
3- Reconeix els seus sentiments. Intenta posar-te en el seu
lloc encara que no compartisques la seua opinió sobre
el que t'està contant.
4- Quan estigues molt enfadat per alguna cosa que hi ha fet
el teu fill, intenta en la mesura que siga possible posposar
la conversació dient-li que estàs massa enfadat
per a parlar del que ha fet en eixe moment. D'esta manera
a més d'evitar castics desmesurats basats en la teua
emoció, no en l'actuació errònia del
teu fill, li proporcionaràs un exemple d'autocontrol
i d'equitativitat que a llarg termini donarà els seus
fruits.
ELOGIA AL TEU FILL
Sé generós a l'hora d'elogiar el teu fill. Això
facilitarà que se senta bé amb si mateix, i
en conseqüència, la vostra comunicació
serà més fluida, perquè sentirà
que valores els seus esforços i els seus avanços.
Açò no significa que hàgem d'elogiar-los
contínuament, sense que hi haja un motiu que ho justifique,
perquè s'aconseguiria l'efecte contrari.
L'elogi excessiu i poc sincer incomoda als adolescents.
Et proposem tres senzilles regles que t'ajudaran a usar l'elogi
de forma adequada:
1. A l'hora d'elogiar al teu fill descriu el que veus: “Veig
que a pesar d'haver-te telefonat la teua amiga Isabel per
a anar al cine, has preferit estudiar per a l’examen
d'anglés”.
2. Descriu com et sents després d'observar el que ocorre:
“Estic molt contenta de veure que has pensat eixir en
un altre moment”.
3. Sintetitza la conducta que elogies del teu fill en poques
paraules: “Has decidit quedar-te en casa per a estudiar
en compte d'eixir al cine. A això ho anomene jo sentit
de la responsabilitat”.
CORREGIX A LA TEUA FILL TANTES VEGADES COM
CREGUES NECESSARI
Moltes vegades els pares pensem que una de les causes dels
problemes de comunicació que succeïxen en l'adolescència
és la desigualtat d'opinions amb els nostres fills.
Creiem que com no els permetem arribar a casa a l'hora que
els agradaria, com controlem la seua despesa de mòbil,
la seua forma de vestir… se senten de mala gana, i
com a conseqüència, estan en desacord amb la major
part de coses que els diem.
Evidentment, als nostres fills els agradaria arribar a l'hora
que volgueren, vestir com els abellira…de la mateixa
manera que ens haguera agradat a nosotrs a la seua edat, però
açò no és motiu suficient perquè
la nostra comunicació es veja afectada.
Els xics adolescents necessiten regles i límits. En
els casos en què açò no ocorre apareixen
sentiments d'abandó. Necessiten saber que els seus
pares estan ací, pendents del que puga ocórrer.
Devem desterrar les idees relacionades que la possible subordinació
ocasiona futurs “traumes” en els nostres fills,
res més lluny de la realitat.
Seguint estos quatre passos a l'hora de donar correctius,
evitaràs nombroses discussions i resistències
i proporcionaràs un tipus de comunicació clara
al teu fill.
1- Descriu la seua conducta amb un llenguatge no valoratiu:
“L'habitació no està arreplegada encara”.
2- Expressa-li una raó per al canvi conductual: Expressa-ho
simplement i directament: “Em preocupe quan arribes
tard”.
3- Reconeix els seus sentiments: “Ja veig com estàs
d'enfadat”.
4- Formula-li clarament el que esperes d'ell: 'Necessite que
vingues a ajudar-me ara'.
Els tres exercicis següents t’ajudaran a fer que
practiques la forma de corregir al teu fill :
1- Atén a les interaccions pares-fills cada vegada
que les presencies, en el supermercat, amb amics. Atén
no sols a les paraules, també al to. Utilitzen descripcions
o valoracions?, està l'adult tenint en compte els sentiments
de l'adolescent?, formula el pare clarament les seues expectatives?
pensa si la interacció té probabilitats de fomentar
la comunicació entre pare i fill.
Anota tres interaccions que has observat. Més tard
representa mentalment l'escena utilitzant els quatre passos
recomanats a l'hora de donar correctius.
2- Presta atenció a les interaccions amb el teu fill.
Quan utilitzes amb èxit tots els passos en l'aplicació
de correctius, fixa't en la diferència de resposta
per la seua banda. Hi ha menys conflicte, menys discussió,
menys resistència? Fixa't en com et sents quan reconeixes
els seus sentiments.
3-Pensa en els moments en què t'ha costat més
seguir estos passos. És possible que coincidisca amb
moments en què estigues molt enfadat, o passant per
una situació difícil, com ara problemes en el
treball.
Quan un “esclata”, és útil, més
tard, repassar mentalment la interacció i reescriure
la situació utilitzant els passos anteriorment assenyalats.
Et resultarà d'utilitat planificar per endavant una
situació que creus que serà conflictiva.
Hi ha regles que poden admetre algun tipus de concessió,
com les referides a la vestimenta, les obligacions en casa,
les visites als parents, fins i tot l'hora d'arribar a casa.
Però en les que afecten la seguretat física
o emocional del teu fill (consum d'alcohol, fer autoestop…)
o als valors o creences familiars (organitzar festes sense
consentiment, porta el nuvi a casa sense permís…),
no s'han d'admetre negociacions.
SOLUCIONS CONSENSUADES
En els casos en què siga possible una negociació
amb el teu fill practica-la seguint els passos següents:
1. Deixa que el teu fill expose el seu punt de vista.
2. Exposa a continuació el teu punt de vista.
3. Invita al teu fill a buscar solucions consensuades.
4. Anota totes les idees sense enjudiciar-les i sense donar
la teua opinió sobre estes.
5. Revisa la llista i decidix quins són les més
viables, per a intentar arribar a un acord.
|