ESCOLTA'L
És essencial perquè la comunicació entre el teu fill i tu siga el més fluida possible, que trobes temps per a escoltar-lo, i escoltar-lo d'una forma que expresse el teu interés i disposició. Quan ens detenim i escoltem a algú, li estem dient: 'Eres important. El que dius m'interessa. Tu m'interesses'.

Com escoltar al teu fill:
1. Assegura't que estàs preparat per a escoltar-lo. Quan arribem de treballar, és possible que necessitem un temps per a recuperar-nos de la jornada laboral, i així poder centrar la nostra atenció en altres coses.

2. Presta tota la teua atenció al teu fill, encara que només siga durant cinc minuts després de vindre de l'institut o col•legi. Assenta't amb ell i escolta'l.

3. Intenta eliminar totes les distraccions que pugues. Si per exemple et sona el mòbil, dis-li a qui et telefona que el cridaràs en cinc minuts. Si un altre dels teus fills reclama la teua atenció dis-li que estàs parlant amb el seu germa/n, que en cinc minuts l'atendràs. Si no pots eliminar les distraccions, dis-li al teu fill que li dedicaràs eixos minuts més tard.

4. Practica l'escolta activa. Fes-li preguntes, aclarix-li situacions, respon mirant-lo a la cara sempre. Dóna-li al teu fill indicis que estàs interessat en el que t'està contant, preguntant-li més detalls d'alguna cosa que t'està contant o que t'ha contat en altra ocasió. Ell se sentirà important perquè l'escoltes i recordes les coses que et conta.

5. Invita a parlar al teu fill. Comença fent-li preguntes obertes i després seguix-li la pista del que et va contant.

Què escoltar:
1. Escolta el nucli central de la història. Quan el teu fill està parlant-te, fer-se mentalment preguntes d'este tipus et pot ajudar: 'Per quina raó açò és important per a ell?', 'Què està intentant dir-me?', 'M'està contant els seus plans?' Pregunta-li sobre el nucli de la història i intenta no distraure't amb els detalls.

2. No penses que has de solucionar-li les coses. És important que mentres l'escoltes, evites donar-li consells o resoldre-li el problema. A part que no interrompràs el seu discurs, li donaràs l'oportunitat de trobar la solució per si mateix.

És normal que desitges ajudar-li a solucionar un problema, o tems que siga massa jove per a saber solucionar algunes coses, però algunes vegades, el teu fill no t'estarà demanant una solució, t'estarà contant una experiència. Si és oportú, després que haja tingut suficient temps per a expressar-se, pots ajudar-lo a explorar les possibles solucions al problema.

3. Atén i respon als sentiments del teu fill. Quan estigues escoltant-lo, no prestes atenció només a les seues paraules, sinó també als sentiments que expressa. Busca pistes en la seua postura física i en el seu to de veu. Respon-li als sentiments que observes així com a la història que estàs escoltant.


ACCEPTA ELS SEUS SENTIMENTS
Sovint volem evitar que els nostres fills tinguen sentiments dolorosos i tristos. Amb la millor intenció, els diem coses com 'no estigues trist, no passa res si no li agrades a eixe xic, estic segur que hi ha un muntó de xics que voldrien eixir amb tu', quan és molt probable que en este cas al nostre fill no li importe en absolut la resta de xics del món, i l'única cosa que necessite és que l'escoltem.

Estes són algunes formes d'ajudar-li a fill a afrontar els seus sentiments:

1- Anima'l a expressar els seus verdaders sentiments i assegurar-li la privacitat i temps necessaris perquè expresse com d'enfadat, trist o frustrat se sent.

2- Ajuda'l a què trobe diferents formes d'expressar-se, per exemple, els esports i altres activitats físiques intenses poden constituir una altra eixida per a estos sentiments intensos.

3- Encoratja'l a utilitzar la seua imaginació per a expressar sentiments: 'Què t'haguera agradat haver dit o fet?'

4- Conta-li una història teua en una situació semblant, sentint coses semblants 'Recorde quan tenia la teua edat que la meua germana solia fer x cosa i a mi no m'agradava gens'. El teu fill pot sentir que no està sol en els seus sentiments i el més probable és que es reconforte pensant que el comprens (però vés en compte quan li contes alguna cosa teua, no es vaja a convertir en el centre de la conversació, o es vaja a utilitzar per a minimitzar el malestar del teu fill).

Sigues un bon model per a ell a l'hora d'afrontar els teus propis sentiments negatius intensos. Ajuda el teu fill a sentir-se bé amb si mateix fins i tot en situacions de derrota o decepció. 'No has guanyat el partit, però has millorat un muntó en la teua habilitat amb el baló. Quan adquirisques més destresa no hi haurà qui et pare'.

UTILITZA UN LLENGUATGE RESPECTUÓS AMB ELL
És important tindre clar que no som amic dels nostres fills, som els seus pares, per tant, hem d'utilitzar un llenguatge propi de pares, no de 'col·legues', perquè això no facilita que ens vegen com les seues figures d'autoritat.
Utilitzar un llenguatge respectuós, tant en la seua forma com en el seu contingut, propiciarà que el nostre fill també l'utilitze amb nosaltres.

Tindre en compte les següents consideracions t'ajudarà a aconseguir-ho:

1- Descriu la conducta del teu fill que t'agradaria corregir en compte de 'posar-li un adjectiu', d'esta manera distingiràs la seua vàlua personal de la seua conducta, i no se sentirà 'atacat'. Expressant coses com: 'Alfons, la teua habitació està desordenada, cal arreplegar-la abans d'eixir', aconseguiràs probablement que l'arreplegue abans que dient-li: 'Alfons, eres un desordenat!'

Descriure la conducta (el que has vist o escoltat, el que ha succeït), oferix al teu fill un feedback precís sobre la seua forma d'actuar i sobre com afecta a altres la seua conducta.

2- El llenguatge que utilitzes amb el teu fill és un llenguatge que comunica alguna cosa sobre tu mateix. Expressa el teu apreci, goig, desaprovació o enuig. Comunica els teus motius per a voler que es faça alguna cosa o la teua reacció a la situació. Als jóvens els resulta més fàcil satisfer les expectatives i evitar el conflicte quan saben per què les persones del seu entorn reaccionen com reaccionen.

3- Reconeix els seus sentiments. Intenta posar-te en el seu lloc encara que no compartisques la seua opinió sobre el que t'està contant.

4- Quan estigues molt enfadat per alguna cosa que hi ha fet el teu fill, intenta en la mesura que siga possible posposar la conversació dient-li que estàs massa enfadat per a parlar del que ha fet en eixe moment. D'esta manera a més d'evitar castics desmesurats basats en la teua emoció, no en l'actuació errònia del teu fill, li proporcionaràs un exemple d'autocontrol i d'equitativitat que a llarg termini donarà els seus fruits.

ELOGIA AL TEU FILL
Sé generós a l'hora d'elogiar el teu fill. Això facilitarà que se senta bé amb si mateix, i en conseqüència, la vostra comunicació serà més fluida, perquè sentirà que valores els seus esforços i els seus avanços.

Açò no significa que hàgem d'elogiar-los contínuament, sense que hi haja un motiu que ho justifique, perquè s'aconseguiria l'efecte contrari.
L'elogi excessiu i poc sincer incomoda als adolescents.


Et proposem tres senzilles regles que t'ajudaran a usar l'elogi de forma adequada:

1. A l'hora d'elogiar al teu fill descriu el que veus: “Veig que a pesar d'haver-te telefonat la teua amiga Isabel per a anar al cine, has preferit estudiar per a l’examen d'anglés”.

2. Descriu com et sents després d'observar el que ocorre: “Estic molt contenta de veure que has pensat eixir en un altre moment”.

3. Sintetitza la conducta que elogies del teu fill en poques paraules: “Has decidit quedar-te en casa per a estudiar en compte d'eixir al cine. A això ho anomene jo sentit de la responsabilitat”.


CORREGIX A LA TEUA FILL TANTES VEGADES COM CREGUES NECESSARI
Moltes vegades els pares pensem que una de les causes dels problemes de comunicació que succeïxen en l'adolescència és la desigualtat d'opinions amb els nostres fills.

Creiem que com no els permetem arribar a casa a l'hora que els agradaria, com controlem la seua despesa de mòbil, la seua forma de vestir… se senten de mala gana, i com a conseqüència, estan en desacord amb la major part de coses que els diem.

Evidentment, als nostres fills els agradaria arribar a l'hora que volgueren, vestir com els abellira…de la mateixa manera que ens haguera agradat a nosotrs a la seua edat, però açò no és motiu suficient perquè la nostra comunicació es veja afectada.

Els xics adolescents necessiten regles i límits. En els casos en què açò no ocorre apareixen sentiments d'abandó. Necessiten saber que els seus pares estan ací, pendents del que puga ocórrer.

Devem desterrar les idees relacionades que la possible subordinació ocasiona futurs “traumes” en els nostres fills, res més lluny de la realitat.
Seguint estos quatre passos a l'hora de donar correctius, evitaràs nombroses discussions i resistències i proporcionaràs un tipus de comunicació clara al teu fill.

1- Descriu la seua conducta amb un llenguatge no valoratiu: “L'habitació no està arreplegada encara”.

2- Expressa-li una raó per al canvi conductual: Expressa-ho simplement i directament: “Em preocupe quan arribes tard”.

3- Reconeix els seus sentiments: “Ja veig com estàs d'enfadat”.

4- Formula-li clarament el que esperes d'ell: 'Necessite que vingues a ajudar-me ara'.

Els tres exercicis següents t’ajudaran a fer que practiques la forma de corregir al teu fill :

1- Atén a les interaccions pares-fills cada vegada que les presencies, en el supermercat, amb amics. Atén no sols a les paraules, també al to. Utilitzen descripcions o valoracions?, està l'adult tenint en compte els sentiments de l'adolescent?, formula el pare clarament les seues expectatives? pensa si la interacció té probabilitats de fomentar la comunicació entre pare i fill.

Anota tres interaccions que has observat. Més tard representa mentalment l'escena utilitzant els quatre passos recomanats a l'hora de donar correctius.

2- Presta atenció a les interaccions amb el teu fill. Quan utilitzes amb èxit tots els passos en l'aplicació de correctius, fixa't en la diferència de resposta per la seua banda. Hi ha menys conflicte, menys discussió, menys resistència? Fixa't en com et sents quan reconeixes els seus sentiments.

3-Pensa en els moments en què t'ha costat més seguir estos passos. És possible que coincidisca amb moments en què estigues molt enfadat, o passant per una situació difícil, com ara problemes en el treball.

Quan un “esclata”, és útil, més tard, repassar mentalment la interacció i reescriure la situació utilitzant els passos anteriorment assenyalats. Et resultarà d'utilitat planificar per endavant una situació que creus que serà conflictiva.

Hi ha regles que poden admetre algun tipus de concessió, com les referides a la vestimenta, les obligacions en casa, les visites als parents, fins i tot l'hora d'arribar a casa. Però en les que afecten la seguretat física o emocional del teu fill (consum d'alcohol, fer autoestop…) o als valors o creences familiars (organitzar festes sense consentiment, porta el nuvi a casa sense permís…), no s'han d'admetre negociacions.

SOLUCIONS CONSENSUADES
En els casos en què siga possible una negociació amb el teu fill practica-la seguint els passos següents:

1. Deixa que el teu fill expose el seu punt de vista.

2. Exposa a continuació el teu punt de vista.

3. Invita al teu fill a buscar solucions consensuades.

4. Anota totes les idees sense enjudiciar-les i sense donar la teua opinió sobre estes.

5. Revisa la llista i decidix quins són les més viables, per a intentar arribar a un acord.